ACCIÓ FORMATIVA DEL COGTIB AL MUSEU ES BALUARD

Aquest dimecres passat aprofitant el conveni entre el COGTIB i Es Baluard  Museu d’Art Modern i Contemporani, un grup de membres del Col·legi de Guies feren una visita formativa per conèixer millor algunes de les exposicions que es poden veure actualment al museu. Va dirigir la visita Diana González, una de les Mediadores de Públics del museu.

La visita va començar amb el recorregut per la planta 1 on es pot visitar l’exposició FACES, que hi serà fins al 29 de septembre.

 

Com diu el títol de l’exposició es tracta d’un diàleg entre obres de la col·lecció Es Baluard i obres de la col·lecció BEEP d’Art Electrònic. El tema conductor és el retrat, però no sols de cares, sino també de mans, de veus…

No es preten tant que l’espectador compari les obres més tradicionals amb les més actuals, sino que interactui i gaudeixi els diàlegs que es poden crear entre totes elles. Per això no hi ha parets, no hi ha grups, s’ha volgut crear un continuum.

La primera peça exposada és la que va començar la col·lecció BEEP. El més sorprenent és que data de 1973, tenint en compte que l’art electrònic entra fort als anys 90, podem dir que realment és una obra pionera. Pionera en l’art electrònic i pionera també en el fet de que l’espectador pot tocar l’obra d’art.

Mano térmica de Artista, de Lugán (Luís García Núñez).

I clar, els participants a la visita interactuen amb les obres que ho permeten, com Sara Moody tocant la mà i comprovant les sensacions que li provoca.

 

                   

Aprop de la primera obra comentada, en trobam una de Marcel·lí Antúnez, Alfabeto. Es tracta d’un monolit de fusta que el visitant ha de tocar per activar tot un seguit de sons que ens fan reflexionar sobre el que sentim. I continuam interactuant, a la imatge, Mª Coloma Barceló.

 

 

L’obra de Eduardo Kac, A microchip inside the body, no agrada a tothom, a alguns les agulles els fan por, però també convida a la reflexió. L’artista s’auto-introdueix un microxip dins el turmell. El fet que sigui al turmell es deu a que a Brasil els esclaus eren marcats a ferro precisament en aquesta part del cos. També una radiografia on es veu el xip introduït forma part de l’obra. El fet és que va crear una gran polèmica dins i fora de Brasil on es va realitzar tota la operació que va ser gravada i que veim aquí, la qual cosa és un simptoma de novetat tant dins l’art com dins la societat.

 

Per una explicació més extensa d’aquesta obra:

https://www.ekac.org/amachspsh.html

L’obra Portrait on the fly, de Sommerer i Mignonneau, de 2015, una de les darreres adquisicions de la Col·lecció BEEP, també ens va cridar molt l’atenció. De bell nou estam davant una obra interactiva on si l’espectador s’atura i posa davant l’obra, la mosca li fa un retrat. Està posant Tomàs Vallès.

 

Seria molt llarga la notícia i no tenim la intenció de que faceu una visita virtual explicant totes les peces, perquè estam segurs que si visitau l’exposició personalment la gaudireu així com férem noltros, que ens quedàrem amb ganes de tornar-hi per interactuar amb més calma amb algunes de les obres que ho permeten i poder fer més lectures del diàleg entre elles. Veis el grup a una de les sales amb «Joan, l’home de carn» al seu darrera.

 

També vàrem tenir temps de baixar a la planta 0 a veure l’exposició temporal, ALMA. Mèdiums i visionàries, que es podrà visitar fins dia 2 de juny.

La foto de grup de portada ens mostra devora el nom de les autores de les obres exposades.

L’artista o la persona amb més obra a l’exposició és Josefa Tolrà. Sense formació artística es reconeix com a mediadora entre el món material i l’espiritual. Percep l’aura de les persones i ajuda als veïns que la requereixen com a sanadora. No va comercialitzar la seva obra en vida, ha estat la seva familia la que ens ha permès conèixer-la. La seva creativitat és sanadora i defuig les classificacions estètiques.

Imatge de grup davant dues obres de Josefa Tolrà i davant un mantó amb un brodat espectacular fet també per ella.

 

  

 

Les persones amb  sensibilitat  gaudiran amb aquesta exposició d’obres molt especials fetes per dones que no eren considerades artistes però que a través de l’art compartien les seves visions d’altres mons més enllà d’aquest al qual vivim els simples mortals.

El COGTIB vol donar les gràcies a Es Baluard i a Diana Gonzàlez per haver fet possible aquesta visita formativa i convida a tots els seguidors de la web a visitar el museu. I si és amb un guia molt millor!

Gràcies a Ana Thorborg per organitzar la visita i a Maria M. Sureda i a Inma Dezcallar per el·laborar la notícia i aportar les fotos.

Comments are closed.