Acabat d´entrar el nou any, els membres del COGTIB continuen amb els reciclatges. El passat divendres, dia 12 de gener, un bon grup de guies va assistir a la presentació que ens va fer l´investigador i historiador Jaume Llabrés sobre els patis de Palma, enfocada sobretot a l´arquitectura dels patis i explicada de forma cronològica. Amb l´esperit crític que el caracteritza ens va fer veure que els patis haurien de mantenir la seva essència i no convertir-se en cafeteries, restaurants o qualsevol altra cosa que no permeti gaudir de l´espai original. I ens va mostrar imatges de patis restaurats als quals seria un goig poder guaitar però que justament sempre estan tancats, per exemple Can Comelles.
Inici de la conferència, amb poca llum, per poder veure millor les imatges del power point. Veim En Jaume Llabrés a l´inici de la presentació i a l´altre costat de la sala els guies atents a les explicacions.
Elements gòtics: escala de Can Sastre, arc de Can Ferrer, escala de Cal Comte de la Cova (Escola de Turisme Felipe Moreno), finestres coronelles de Can Tacón.
En Jaume va ressaltar els detalls que sols es poden veure si tenim accés a l´interior dels patis. Perspectives que des del carrer i a través d´una reixa no tenim. Encara que sempre és millor veure´ls a través d´una reixa, que no veure res! De fet, que tants de patis estiguin tancats, és una gran pèrdua visual del patrimoni de Palma. Qui te la reixa preceptiva està obligat a tenir obert en les hores diurnes. Però no sempre es respecta.
Empedrat de Can Fortesa del Sitjar, i les caixes d´escala de l´Hospital de Sant Pere i Sant Bernat o de Can Ordines d´Almadrà.
Acabam la notícia amb un pati ara sempre tancat, el romàntic pati de Can Morey de Santmartí, un tancament que “ens desconsola”. I un pati sempre obert, i un dels millors de tot Palma: Can Solleric.
D´aquest el mestre ens va fer fixar també en tots aquells detalls que el fan singular, espectacular o simplement magnífic. El paladar de l´escala, una escala imperial invertida. Citant Jaume Llabrés: “una solució molt original, ingeniosa i bona mostra de la mestria dels arquitectes, escultors i picapedrers que hi participaren. Mostra de feina il.lustrada. Els ferros dibuixats són dels millors d´aquesta época. L´arrambador es va adaptant a les corbes que fa l´escala, com si fós una cinta de ferro, amb una gran lleugeresa. El ferro fa l´arquitectura més transparent i així es dóna més sensació d´espai. És d´una finura extraordinària” .
Vàrem veure molts més patis, alguns que ja just podem trobar als catàlegs i obres que en parlen, perquè han desaparegut definitivament. Altres que hi són, però sempre tancats. I així i tot, encara en queden prou per fer una bona volta i gaudir d´aquests espais que fan del centre històric de Palma un lloc singular i molt especial, perque Palma és una Ciutat de Patis.
No dubteu en contactar al COGTIB si necessitau un guia que vos acompanyi a veure els patis de Palma.
Moltes gràcies a Jaume Llabrés per la seva llicó magistral, moltes gràcies també a l´Ajuntament d´Inca per cedir-nos l´espai i la infrastructura al Museu del Calçat per poder fer el curs i a tots els propietaris i institucions que mantenen els patis oberts per a gaudi de la gent.
Comments are closed.
